orella
1 1 f. [LC] [MD] [ZOA] Aparell auditiu format per un conjunt d'òrgans la finalitat dels quals és la percepció dels sons. L'orella interna. L'orella externa. Mal d'orella. Tapar-se les orelles per no sentir un soroll. No sentir-hi d'una orella. Ser sord d'una orella. Parlar a algú a l'orella, a cau d'orella.
1 2 f. [LC] [MD] [ZOA] Oïda 2. Tenir l'orella dura, fina. Ser dur d'orella, fi d'orella. Un soroll que molesta l'orella. Tenir bona orella per a la música. Tenir orella.
2 1 f. [LC] arribar alguna cosa dita a orelles d'algú [o venir alguna cosa dita a orelles d'algú] Arribar a oïda seva.
2 2 [LC] fer orelles de marxant Fer el sord.
2 3 [LC] les parets tenen orelles Algú pot escoltar darrere la paret.
2 4 [LC] [MU] orella musical Orella apta per a la música.
2 5 [LC] donar orella a ) Escoltar 1.
2 5 [LC] donar orella b ) Escoltar favorablement.
2 6 [LC] tenir les orelles a cal ferrer Entendre o sentir malament allò que s'ha dit.
3 1 f. [LC] [MD] [ZOA] Part externa de l'òrgan de l'oïda. Tenir les orelles llargues, de pàmpol. Tenir les orelles foradades.
3 2 [LC] veure's les orelles Començar a sentir-se fort, salvat, etc., després d'una malaltia, d'una situació difícil.
4 1 f. [LC] Peça a la vora de la galleda on es fixa l'ansa.
4 2 f. [LC] Orelló.
5 1 f. [EI] Apèndix d'un objecte que serveix per a agafar-lo o per a subjectar-lo.
5 2 f. [IMF] Apèndix sortint i encorbat cap a dins, situat al capdamunt dels dos costats del respatller d'algunes butaques, que serveix per a recolzar-hi el cap.
5 3 f. [IMI] Porció de pell que surt a un i altre costat d'algunes sabates per ajustar-les a l'empenya del peu.
5 4 f. [TRA] Porció lateral de la boca d'una botavara.
6 f. [LC] orella de gat a ) Cosa extremament prima.
6 f. [LC] orella de gat b ) Panna de suro tan prima que no serveix per a fer taps.
7 1 f. [BOB] Trompeta 3 1.
7 2 [BOB] [LC] orella d'ase a ) Bolet de l'ordre de les pezizals, d'aspecte similar a una cassoleta però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica ).
7 2 [BOB] orella d'ase b ) Trompeta 3 1.
7 3 [BOB] orella de burro a ) Gírgola 1.
7 3 [BOB] orella de burro b ) Trompeta 3 1.
7 4 [BOB] orella de castanyer Fetge de vaca b).
7 5 [BOB] [LC] orella de conill Tassa de bruc.
7 6 [BOB] [LC] orella de gat Bolet de tardor de l'ordre de les pezizals, comestible quan és cuit, de barret blanc, en forma de sella de muntar, i cama també blanca, amb solcs longitudinals (Helvella crispa ).
7 7 [BOB] orella de gat de peu llis Moraga elàstica.
7 8 [BOB] [LC] orella de Judes Bolet del grup dels basidiomicets, de cos fructífer gelatinós, comestible poc apreciat, que viu sobre troncs i branques morts o debilitats, especialment de sureres i saücs (Auricularia auricula-judae ).
7 9 [BOB] orella de rata a ) Orella de gat.
7 9 [BOB] orella de rata b ) Orella de Judes.
7 10 [BOB] orella de ruc Trompeta 3 1.
7 11 [BOB] orella fosca Bolet de la classe dels ascomicets, amb aspecte de cassoleta bruna oberta pel costat (Otidea cochleata ).
7 12 f. pl. [BOB] [LC] Gírgola 1.
8 1 f. [BOS] [LC] orella de llebre Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles oblongues coriàcies, amb nervis molt prominents, i flors grogues, en umbel·les al cap d'una tija flexuosa ramificada, que es fa a les clarianes de bosc i a les pastures del Mediterrani occidental (Bupleurum rigidum ).
8 2 [BOS] [LC] [MD] orella d'os Herba de la família de les gesneriàcies, amb una roseta de fulles ovades, crenades, de superfície rugosa, piloses per sobre i densament cobertes de pèls ferruginosos per sota, i amb flors morades, amb el centre groc, que es fa a les roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i altres muntanyes, i és emprada popularment com a remei pectoral (Ramonda myconi ).
8 3 [BOS] [LC] orella de rata a ) Melcoratge.
8 3 [BOS] orella de rata b ) Pelosella.
9 f. [ZOI] orella de mar [o orella de rei] Mol·lusc gastròpode, amb la conquilla amb un forat per on surten els tentacles, que és buscat per a obtenir-ne el nacre (Haliotis tuberculata ).
